Òxid i neumàtics vells

Al llarg del camí ens hem trobat un munt de neumàtics vells, trencats, desfets... i un munt de coses originals de l´època daurada de la Ruta 66, que tenen marcat el pas dels anys a través de l´òxid que les envolta. També ens hem trobat amb la part més comercial: Aquells que intenten rentabilitzar economicament aquesta vella ruta. Grans botigues de "souvenirs" ruteros i penya intentant vendre qualsevol xorrada inservible per treure un parell de dollars. Entremig les persones que encara dediquen gran part de la seva vida a mantenir viva l´esencia de la Ruta 66: Buscar l´aventura, la recerca d´una vida millor, etc...


Agraiments: A la Vane i a la Raquel, a Danny, Devin i la seva família, a Elizabeth (Miss Simpatia 2011), a la cambrera de l´Applebee´s, a Nancy Stacy, a la Indian chief, al caxorrillo de la piscina d´Oklahoma, a la tia de la benzinera que mai callava, a Teresa, a Millie i a la resta de homeless de San Francisco. També a la Creedance clearwater revival, Johnny Cash, Detroit cobras, Siniestro total, The Doors, Patti Smith, Raphael, Raffaela Carrà, etc, etc, etc, per amenitzar-nos els viatges en cotxe, a Gustavo, a Mari Pili i molts més que se´ns obliden. I com no, a les nostres families i amics per seguir-nos des del bloc.

Com es podia llegir a una placa del camí: Lo important no és el destí, ni tampoc arribar. LO IMPORTANT ÉS EL VIATGE!!!

Last night

Avui és la nostra última nit a Estats Units i a NYC,

No puc dir res que no hagin dit altres abans...

and so very many I can't think of...



I WANNA WAKE UP IN THE CITY THAT NEVER SLEEPS

I do love this city!!!!!!!

Good night and good luck

Origen-Final: NY.

Hoy hemos hecho la última parada, hemos vuelto a los orígenes de nuestro viaje, Nueva York. Después de una pequeña paliza de avión, la tarde ha estado un poco tranquila, hemos ido a Central Park a dar un paseo y ver como le dan con un palo a una pelotita, que habían milientos partidos.

Después hemos tomado el Ferry hacia Staten Island, el trayecto es impresionante con unas vistas de ensueño. Aquí os enseñamos a la señora de la antorcha y el Skyline de Nueva york. Después de esto, paseito por Times Square, ligeros combinados y a dormir que mañana, todavía quedan cosas por visitar.

La señora de la antorcha

Skyline
Despedida de SF
Central Park
Imagen de película, con la boca de incendios tirando agua.

Últim dia a SF

Aquesta nit volem de nou cap a Nova York. Avui serà l´últim dia que passem a SF i depèn de si fa o no fa fred, farem o no farem. Per cert, aquesta nit ens ha passat un cas com un cabàs: Pensavem que èrem 3 a l´habitació i resulta que n´érem 4...
La propera comunicació serà des de la ciutat que mai dorm...
Ale! a.... passar-ho bé!!! : )

Cementiri militar de Presidio

The Painted Ladies

Art urbà

The Saloon

Muir woods

Muir woods 2

Àlvaro i Teresa

El Rafa se'ns fa gran

El Rafa fa anys (32 ni més ni menys) però amb el canvi d'hora no sabíem si celebrar-ho ahir o avui i hem decidit celebrar-ho tots dos dies!

A banda d'això hem decidit anar al Golden Gate el dia que més fred feia, olé nuestros huevos! Després de fer 27 voltes al Presidio Park perquè no trobàvem el camí correcte, dinar a un japo i volteta pel Golden Gate Park.

Un dia tranqui, que a la nit tocava sortir una estoneta ;-). Hem tornat al Saloon, on els personatges que ens hem trobat són indescriptibles. We love Mili!

Patejant San Francisco

Aquest matí ens hem canviat de motel: Vam trobar un més econòmic i com que ens agraden els riscos vam dir: "Venga va!" Però la veritat que està molt bé i al hall hi ha una velleta encantadora que somriu i fa meravelles amb la seva dentadura postisa.
Un cop instal.lats, hem fet un volt per Haight Ashbury i hem comprat algunes cosetes. San Francisco ens està agradant bastant. Es una ciutat molt maca, cada nit s´aixeca una boira que dura fins el matí i fa una temperatura ideal (la Gisela preferiria uns graus més).
El que més ens ha impactat és la quantitat de gent sense sostre que hi ha pels carrers. Una passada...
Al vespre, cadascú ha fet una mica la seva (ja ens va bé perdrens de vista una mica) i curiosament hem acabat tots tres al Chinatown de SF (per cert, molt xulo).
Aquesta nit farem bondat, soparem uns fideus de sobre i ben d´hora al catre, que encara ens queden moltes coses per veure.

Fent el xorra amb la càmera

Cases de SF

Fent el xorra amb la càmera II

Carrers de SF

Chinatown

Chinatown II

Boas noites!

No hay gente fea, sólo cubatas de menos

Como empiezo..... Hoy hemos tenido nuestra primera despedida, después de 4.400 millas (más de 7.000 kilómetros) nos hemos despedido de Gustavito y de Mari Pili, que no nos han fallado en todo el viaje (quitando la rueda y las obras nuevas que recalculaban a la Mari Pili todo perfecto).

Después de abandonar a nuestros queridos ruteros, hemos intentado sacar las entradas para visitar Alcatraz, pero va a ser que no, ya que solo quedaban para el día 15 de agosto (la Armonía me mata si me quedo). Nos hemos conformando con ver unos Sea Lions repantingaos al sol.

Después de una siesta de pijama y orinal (haciendo un poco el Sea lion), hemos hecho la colada, no os podéis ni imaginar lo divertido que es estar dos horas esperando a que se terminara de hacer (ver vídeo).

Lo mejor del día ha sido el final, por recomendación de la Vane, después de adelgazarnos un poco cenando, hemos ido al "Saloon", blues en directo del bueno y situaciones con la people del lugar inenarrables.

Por cierto, para los más intimos, a petición popular colgaremos el vídeo de la vuelta al motel. A más de diez comentarios pidiendo el vídeo lo colgaremos. De momento por un voto de censura no está colgado.

Alà a mamar-la

Lombard Street


Gustavito y Mari Pili (snif, snif)

A church in a park

Los Sea Lions

Making the blog



Laundry

Rumore

Avui hem abandonat el motel de la Indian Chief a Sunset Boulevard. Després d'una estona de compres amb els modernos de Melrose Avenue (tenim pendent el decàleg del modern) i d'una visita a la pelu que havia de ser ràpida, però ha estat eterna, hem enfilat cap a San Francisco.

Kilòmetres i kilòmetres i kilòmetres de muntanyes àrides i camions carregats de tomàquets.
Sort que Rafaella ha fet més amé el viatge...

Ja som a SF (de moment sense flowers in our hair). Demà més...

Tu de compres, nosaltres al parc.

Avui la Gisela ha fet de mamá. Ens hem llevat i ens ha preparat l´esmorzar. Després ens ha acompanyat en cotxe als Universal Studios amb les recomanacions pertinents: Poseu-se crema que fa sol, no feu cas a desconeguts, etc...
Mentre l´Alvaro i jo hem visitat el parc: Diferents atraccions, pel.lícules amb 3-D i 4-D, tours pels diferents estudis de gravació (hem vist el Delorian de Regreso al futuro i la casa de Norman Bates!), la Gisela ha anat de compres per Rodeo drive (quin glamour!).
Això si, ha continuat fent de mamá i ens ha venit a buscar amb el cotxe a les 7.

Casa de Psicosis!!!!!

El cotxe dels Blues Brothers

El Delorean de Back to the future

Universal Estudios

Melrose Av.

Després una volteta per les botigues de Melrouse Av. un Subway i cap al motel, que demà abandonem Los Ángeles i ens dirigim cap a San Francisco.

New York-Los ángeles, logro conseguido.

Después de hacer 4.100 millas, que vienen a ser una fotrecada de kilometros, hemos llegado al final de la ruta (que no del viaje). En la playa de Santa Mónica (Los Ángeles) es donde acaba nuestra aventura como ruteros.

Después de remojar nuestros piés en el pacífico y amortizar un rato los 12 dólares que nos ha costado el párking, nos hemos dirigido hacía un mércado Mejicano (más de uno viendo lo que le hemos llevado pensará que hemos ido a Méjico en vez de a EEUU)

Hoy es la primera vez que nos ha costado encontrar mótel, ha sido en el cuarto intento. Eso sí, en Sunset boulevard (in the middle of the meollo), que ha mi me suena que ha salido en alguna pelí, al ladito de Hollywood boulevard (donde las estrellas, las huellas y los Óscar). La zona es bastante cutre y cualquier calle de benidorm, exceptuando las estrellas en el suelo, tiene más glamour. Otro mito caido.

Mañana.......

Huellas de Steven Seagal.... He buscado las de Chuck Norris pero no las he encontrado... que pena mas grande

End of the route

En la recta final

Abandonem Las Vegas per entrar a l'últim estat de la ruta: California. Aquest últim tram és el més semblant a la idea q teníem de Route 66 abans de venir: kilòmetres i kilòmetres de carreteres semi-desertes al mig del no- res.

Pel camí pobles fantasma, benzineres abandonades, el Bagdad café (sí, el de la peli) i Oro Grande, un poblet plagat de tendes d'antiguitats i quincalla vària, de fet la senyora ja ens ha penjat al seu FB:
http://www.facebook.com/pages/Linda-Maries-Enchanted-Treasures/148903408463974#

Després d'hores i hores de carretera, som a San Bernardino. Demà arribem al final de la ruta!

Old Route 66 in California

Carretera

i més carretera

Bagdad café

Bagdad café per dins

Raphael Live in las Vegas

Williams sí, Vegas no

Després de comprar alguns souvenirs a Williams, hem continuat fent ruta fins a Oatman, un poblet d´Arizona que recordava al vell Oest (rucs inclosos). Abans també hem parat en Hackberry, una benzinera mítica de la ruta 66.
La temperatura superava els 40ºC i hem hagut de pujar un port amb Gustavo que déu ni do...
Després de dinar ens hem dirigit camí de las Vegas.
Cal dir que per aquí la gent és bastant fatxa (Concerts de Ted Nugent, Grups pro-armes, la penya porta pipes enganxades al cinturó com si fosin telèfons mòbils...)
Hem fet una entrada triunfal a las Vegas amb Raphael. L´emoció se´ns ha esfumat ràpid perquè las Vegas és un cuchitril. una ciutat artificial de cartró-pedra, un burdel en forma de ciutat.... No vingau!

Seligman

Benzinera Hackberry

Poble de Oatman

Palazzo

Venetian

Psicodelia pre-sopar

Carretera al infierno

Garrulos en dinerolandia (amb nevereta i garrafa d´aigua)

Las Vegas de nit

Demà més i pot ser que des de California!