Òxid i neumàtics vells

Al llarg del camí ens hem trobat un munt de neumàtics vells, trencats, desfets... i un munt de coses originals de l´època daurada de la Ruta 66, que tenen marcat el pas dels anys a través de l´òxid que les envolta. També ens hem trobat amb la part més comercial: Aquells que intenten rentabilitzar economicament aquesta vella ruta. Grans botigues de "souvenirs" ruteros i penya intentant vendre qualsevol xorrada inservible per treure un parell de dollars. Entremig les persones que encara dediquen gran part de la seva vida a mantenir viva l´esencia de la Ruta 66: Buscar l´aventura, la recerca d´una vida millor, etc...


Agraiments: A la Vane i a la Raquel, a Danny, Devin i la seva família, a Elizabeth (Miss Simpatia 2011), a la cambrera de l´Applebee´s, a Nancy Stacy, a la Indian chief, al caxorrillo de la piscina d´Oklahoma, a la tia de la benzinera que mai callava, a Teresa, a Millie i a la resta de homeless de San Francisco. També a la Creedance clearwater revival, Johnny Cash, Detroit cobras, Siniestro total, The Doors, Patti Smith, Raphael, Raffaela Carrà, etc, etc, etc, per amenitzar-nos els viatges en cotxe, a Gustavo, a Mari Pili i molts més que se´ns obliden. I com no, a les nostres families i amics per seguir-nos des del bloc.

Com es podia llegir a una placa del camí: Lo important no és el destí, ni tampoc arribar. LO IMPORTANT ÉS EL VIATGE!!!